Ressenya

RESSENYA LA BRUIXA MARUIXA

L’autor de l’obra La bruixa Maruixa és Enric Lluch Girbés. Va nàixer l’any 1949 a Algemesí i és llicenciat en Història. Ha treballat com a docent, encara que actualment es dedica exclusivament a la literatura, bàsicament per a infants i joves. Ha publicat algunes obres de teatre infantil i uns setanta llibres de narrativa, alguns d’ells transcrits al sistema Braille, traduïts a totes les llengües de l’Estat, al francès, a l’anglès i al portuguès. Durant la seua trajectòria ha guanyat alguns premis com el Premi Literari Ciutat d’Alzira, el Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal, i el Premi de Narrativa Històrica Juvenil.

Quant a l’il·lustrador d’aquest llibre s’anomena Óscar T. Pérez. Des de fa uns anys es dedica a treballar en camps relacionats en la creació d’imatges. És conegut a nivell internacional ja que agències com Heflinreps i Killington Arts, representen els seus dibuixos a Anglaterra i als Estats Units.

Aquest llibre estaria recomanat per a xiquets del tercer curs de primària, d’uns 9 anys. Ho podrem veure en els elements que s’esmentaran a continuació.   

La protagonista d’aquesta història és la Bruixa Maruixa que està avorrida del seu conte i decideix anar a parlar amb la bruixa Manaire perquè li canvie la feina. Per això, va a la ciutat on espanta a molta gent pel seu aspecte. Una vegada parla amb la bruixa Manaire aquesta l’envia al conte de Hänsel i Gretel. Però Maruixa sols llegeix la meitat del conte, motiu pel qual patirà alguns problemes no esperats.  

L’estructura és la bàsica de la narrativa, és a dir: plantejament, nus i desenllaç. El plantejament el podem veure a la presentació de la bruixa i perquè es deixa el seu treball. Després veiem com la bruixa actua perquè li canvien de feina al nus de la història. I finalment, ens trobem amb un desenllaç obert, ja que la trama no queda resolta i és el lector qui deu imaginar com es solucionen les situacions creades. La història és lineal i sense retrospeccions.

La temàtica de l’obra és la necessitat d’un canvi d’estil de vida al canviar el paper que exerceixen les bruixes dins d’un conte clàssic a altre. Encara que l’obra aniria destinada per a xiquets de 9 anys tracta un tema propi de la subetapa dels 6 als 8 anys segons Piaget. Ja que, és una temàtica de històries relacionades amb contes meravellosos, llegendes i històries divertides amb elements sorprenents.

El llenguatge que trobem és un llenguatge estàndard. Està escrit en un valencià occidental on el lèxic que hi ha és senzill i fàcil d’entendre llevat d’algunes paraules que poden ser més complicades per a aquestes edats. Les paraules són: ungüent, prunyons i fona.

La figura del narrador és omniscient, ja que ho sap tot, fins i tot, els pensaments i sentiments més íntims dels personatges però no forma part de la narració. Pel que fa als personatges, trobem a la bruixa Maruixa com a protagonista. A més, trobem diversos personatges secundaris com són la bruixa Manaire, el bruixot Manaire, els ciutadans, la policia i els personatges del conte de Hänsel i Gretel.

Per a contextualitzar l’obra, l’autor situa a la bruixa en una ciutat qualsevol on la bruixa Maruixa va a l’oficina de les bruixes per a canviar de conte, també va a un bar per menjar-se un entrepà, a la carnisseria per a comprar un conill i al mercat on compra una poma molt gran per enverinar-la. Després, Lluch ens trasllada al conte de Hänsel i Gretel, a la caseta de xocolata on la bruixa cobreix la vacant de la bruixa anterior.

Pel que fa al nivell de dificultat lèxica, es considera que el tipus de lletra escollida i la seua mida són adequats, ja que és fàcil de comprendre. D’altra banda, s’hi troben presents certs elements que dificulten la lectura com és la tipografia de la lletra a les últimes planes. Altrament, el vocabulari emprat és senzill; no obstant això, l’autor fa servir vocables de difícil comprensió per als nens, ja que no les escolten al seu entorn més pròxim.

Referent al nivell de dificultat sintàctica, les frases estan plasmades en forma de prosa. S’aconsegueix dotar d’un toc humorístic a la narració que facilita la lectura proporcionant-li dinamisme al text.

Estèticament la portada del llibre s’esdevé cridanera, ja que té una grandària superior a l’habitual, i les il·lustracions són realistes.. Podem afegir que les característiques superficials s’hi corresponen amb un llibre de tapa dura, amb les mesures més grans de l’habitual. També conté poques pàgines amb fulls grossos. Respecte a les il·lustracions són molt atractives, amb un estil gòtic i apagat. Podem destacar el seu estil realista, amb molts detalls. Un exemple el podríem veure a la pàgina 8, on s’hi veuen clarament reflectits tots els detalls dels personatges, fins i tot les seues ombres, o un cartell que s’hi pot llegir al fons de l’escena.  A més a més, les il·lustracions s’hi corresponen amb el text;

Un fragment interessant és, que es troba a la pàgina 18:

“Maruixa ordenà a Gretel que agranara la casa i

encenguera el forn per a torrar Hänsel.

• No, per favor! -va demanar la xiqueta-. El

meu germà té poca carn perquè està molt prim.

La bruixa Maruixa li va contestar:

• Ho sent, però el conte diu que has de netejar

la casa i encendre el forn.

• No, no, per favor! - va demanar la

xiqueta-. Si es menja el meu germà es quedarà

amb fam.

• D’acord. Doncs em menjaré també el conill.

El conill va dir que no hi estava d’acord. Però

la bruixa no va entendre la llengua conillera.”

El fragment destaca per tenir un toc humorístic on la bruixa Maruixa està tenint una conversa amb Gretel. Crida l’atenció com canvia la història tradicional amb alguns elements  com per exemple que la xiqueta li recrimina que si es menja al seu germà es quedarà amb fam. També, destaca la intervenció del conill parlant en llengua conillera per estar en desacord amb què se’l mengen.

Per concloure, aquesta obra pot resultar molt útil per gaudir amb les seues il·lustracions. A més, com que és una obra amb un final obert, s’hi poden inventar finals hipotètics a l’aula. Sota el meu vista, és una obra que pot agradar tant a adults com a menuts, tant per les il·lustracions com per la temàtica. Tenint en compte aquests aspectes, podríem recomanar-la.